En Jose María Gil ha fet un recull d'aplicacions disponibles a Internet que li han permès simplificar algunes feines d'administració, comptabilitat, gestió de projectes, gestió de clients... i que normalment són un veritable mal de cap per als emprenedors.

Algunes d'aquestes aplicacions que simplifiquen la feina i ajuden a fer créixer el teu negoci són:

1.- Gmail: sens dubte la millor aplicació de correu. Es poden afegir adreces POP3, oblidar-se de l'odiós Outlook i només utilitzar Gmail.

2.- Google Calendar: la millor manera d'organitzar la teva agenda, a més si vols pots compartir-la amb els teus companys de treball per saber quines hores del dia estan ocupades amb reunions, visites a clients, etc.


3.- Basecamp: el millor programari per gestionar projectes, sobretot si treballes amb equips remots. Gestiona tasques, marca objectius o comparteix arxius des de qualsevol lloc ordenat tot en un mateix lloc.

4.- Factura gem: una forma molt senzilla de crear i gestionar les factures.

5.- Mailchimp: és una aplicació perfecta per crear i gestionar les teves llistes, newsletter i campanyes d'email màrqueting, si no superes els 500 subscriptors és gratuïta. Disposar d'una eina d'e-mail màrqueting és totalment imprescindible per a gairebé qualsevol empresa.

6.- Hootsuite: per José Maria Gil és sens dubte, la millor eina per gestionar en un mateix lloc els seus comptes de Twitter, la seva pàgina de Facebook, perfil de Linkedin, i tot el que suposi actualitzacions en els seus prefiles socials.

7.- Wordpress: igual que amb l'e-mail màrqueting, tota empresa hauria de tenir el seu propi bloc, i wordpress és, sens dubte, la millor plataforma per publicar-lo.

8.- Survey monkey: realitzar enquestes als teus clients o audiència és una cosa que pot tenir una gran importància en el teu negoci. Mai abans havia estat tan fàcil saber que opinen els teus clients sobre els teus productes o saber quines coses millorarien, saber quin tipus d'articles li agraden als teus lectors, etc.

9.- Google Analytics: "Si no pots mesurar-lo, no pots millorar-lo" Per poder millorar el rendiment del teu web és imprescindible que coneguis al detall les dades sobre el teu trànsit, percentatge de conversions, etc. Un cop més Google ens dóna de forma gratuïta una eina fonamental per al nostre negoci.

10.- Google Optimitzador: com a complement a Google Analytics, Google Optimizer et permet realitzar test dels dissenys de la teva web, ajudant-te a saber quin és el que obté un nombre més gran de conversions. No suposis coses, deixa que Google Optimizer et digui quin disseny funciona millor.

11.- Dropbox: un servei molt bo per fer còpies de seguretat de les teves dades i per compartir arxius amb altres usuaris.

12.- Spotify: perquè el treball sigui més amè sempre és important escoltar la música que més t'agrada. A Spotify tens tota la música que vulguis i gratis!

Cada mes Pimestic elabora un butlletí digital que envien per correu electrònic oferint informació útil per a les empreses en relació amb la introducció i l'ús eficident de les noves tecnologies aplicades al seu negoci, les jornades que organitzen, casos d'èxit, etc. Si et vols subscriure tan sols cal donar el teu compte de correu en aquesta web de Pimestic per a començar a rebre'l.

Del darrer butlletí (el número 10) hem volgut destacar les ajudes que estan vigents en relació amb la implantació o l'ús de les noves tecnologies, disponibles per empreses de qualsevol sector d'activitat:

• Ajuts Innoempresa Termini: fins el 25 de març de 2010
• Programa 2BDigital Termini: del 7 d'abril fins al 26 de novembre de 2010
• Domini.cat Durant tot 2010

I per a sectors específics:

• Incentius al comerç Termini: fins el 31 de març de 2010
• Incentius al turisme: PLADETUR Termini: fins el 6 d'abril de 2010
• Ajuts a associacions d'artesania Termini: fins el 31 de març de 2010

També existeixen ajuts per a la creació de pàgines web i botigues online: Webpime

El passat 17 de març, Mataró va acollir la segona edició del Tecnolocal, un fòrum sobre les noves tecnologies, nous formats i la creativitat en l’audiovisual local, que va reunir més de 100 professionals del món de la comunicació. Fins allà ens vem acostar per a conèixer les darreres novetats del sector.

La jornada la va inaugurar Marc Melillas, director general de la Xarxa Audiovisual Local (XAL), anunciant que la Xarxa de Televisions Locals (XTVL) adoptarà el format 16:9 coincidint amb la implantació definitiva a tot el territori de la TDT, el 3 d’abril vinent. L’adopció del 16:9 serà progressiva amb l’objectiu de generalitzar-la a partir del mes de setembre.

En David Casacuberta, professor de Filosofia de la ciència i tecnologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha estat l'encarregat de realitzar la primera conferència del Tecnolocal, centrada en l'ús eficient de les xarxes socials per part dels mitjans de comunicació (si vols pots consultar la seva presentació en pdf).

Casacuberta, investigador de l'impacte social de les tecnologies de la informació, ha destacat les possibilitats dels webs 2.0, remarcant conceptes interessants com que els usuaris han passat a ser creadors de continguts, ja no consumim dades, les construïm i de manera col·lectiva.

Per a exemplificar aquesta idea ha comparat la construcció d'una catedral i el d'un basar, els dos són models de construcció col·lectiva, però amb una filosofia diferent: la primera és jeràrquica,  hi ha un arquitecte que dissenya i ordena com s'ha de construir; en canvi la segona és horitzontal, tothom té la mateixa importància. Interessant també la idea de la sabiesa de les multituds: treballant en grup hi ha més intel·ligència col·lectiva que en els membres més intel·ligents del grup.

Escollir l'eina 2.0 més adient
Després d'enumerar les principals xarxes socials que existeixen i les possibilitats que ofereixen, ha afirmat que no es pot dir quina és la millor. Per a explicar-ho ha comparat aquesta oferta de xarxes socials amb una caixa d'eines, subratllant la importància d'escollir-ne una en funció de l'ús previst i del que convé en cada moment: qui ho fa tot amb el Facebook és com qui ho fa tot amb un martell, ha assegurat.

En aquest sentit, ha fet un comentari interessant al voltant dels blogs, una de les eines que suposadament són més 2.0, però per en David els blogs són la xarxa social més 1.0 perquè mostren la pròpia visió del món del seu autor i normalment tenen molt poca interacció amb la resta de persones (hi ha pocs comentaris).

Comparativa xarxes socials
Casacuberta ha comparat tres de les xarxes socials més conegudes a Internet, com són Facebook, Twitter i Buzz, i ha apuntat els avantatges del seu ús aplicat a la dinàmica de treball dels mitjans de comunicació. Segons el professor l'eina de microblògging Twitter és la més senzilla i la que millor s'adapta a les aplicacions mòbils, cap a on es dirigeix una part important del futur de la comunicació digital. D'altra banda, Casacuberta ha comparat Facebook amb una plaça pública i ha considerat Buzz, la xarxa social de Google, com una barreja dels dos webs anteriors.

Casacuberta també ha plantejat el futur de les xarxes socials, les actuals les considera massa genèriques, la tendència passa per una especialització de les xarxes a través d'interessos comuns, i per la web semàntica a partir de les etiquetes per a fer més cerques amb llenguatge natural serà que la gent en vagi buscant cada cop de més específiques.

Respecte a la utilització als mitjans de continguts procedents de les xarxes socials, Casacuberta ha destacat la obligatorietat de citar les informacions i contrastar-les abans de ser publicades, així com la necessitat d'etiquetar els continguts de manera responsable. Aquest aspecte incrementa la seva importància amb la implantació d'allò que es coneix com a web 3.0, o web semàntic, basat en un etiquetatge detallat dels continguts que permet localitzar allò que es cerca amb més exactitud.

En aquest programa La Setmana elaborat per Maresme Digital TV van fer un resum de la jornada (a partir del minut 18)

La crisi dels dos últims anys ha afectat de forma negativa a l'activitat emprenedora en el nostre país. Però també com a conseqüència de la mala conjuntura econòmica i de l'augment de l'atur, especialment entre els joves, el perfil de l'emprenedor s'ha rejovenit i s'ha incrementat l'escletxa entre homes i dones.

El perfil més probable de l'emprenedor al nostre país, segons es desprèn de l'informe Global Entrepreneurship Monitor (GEM) 2009 elaborat per l'IE Business School en col·laboració amb diferents empreses i organismes públics, seria:

El document revela que el perfil dels emprenedors s'ha rejovenit respecte a l'any anterior: el 2009 l'edat mitjana era de 36 anys, enfront dels 38 de l'exercici del 2008. Aquesta dada s'explica per la major incidència que està tenint l'atur entre els joves.

Segons les dades del Ministeri de Treball de gener (l'any passat la desocupació va augmentar un 25,4% interanual) quatre de cada deu joves estan a l'atur. La temporalitat i el menor cost de l'acomiadament d'aquest grup han ocasionat que la crisi incideixi amb ells. En aquests casos, emprendre és una possible solució davant la manca d'oportunitats. Cada vegada és major el nombre de persones que veuen l'empreneduria com a sortida professional, segons es destaca en l'informe.

La majoria dels emprenedors en totes les fases del procés (des dels potencials als consolidats) es concentren en el tram d'entre 25 a 44 anys, sent més important l'activitat fins als 34 anys.

Pel que fa al nivell d'estudis, encara que s'ha evolucionat 'favorablement en els darrers anys' i es pot veure major proporció d'universitaris en les primeres fases del procés emprenedor, entre els que decideixen posar en marxa un negoci són més nombrosos els que només tenen estudis primaris o un grau de formació professional superior.

A més, i encara que cada vegada hi ha més formació específica orientada a l'activitat emprenedora (per primera vegada més del 50% dels emprenedors recents i potencials afirmen tenir aquest tipus de formació en algun grau), aquesta és 'una de les assignatures pendents', segons destaquen els responsables de l'estudi, per a qui és el pilar de la qualitat i possibilitats de desenvolupament de les empreses amb futur.

El nivell de renda dels emprenedors potencials o que estan començant el seu negoci tendeix a situar-se en els intervals mitjans i baixos, cosa que pot ser negatiu, perquè implica una menor capacitat d'inversió pròpia en la creació de l'empresa i, per tant, una necessitat d'endeutament més gran.

També cal destacar que a Espanya el 21% de la activada emprenedora respon a un model familiar i la mida mitjana de la llar del potencial o nou empresari és lleugerament superior a tres persones.

El 2009 la participació femenina en l'activitat emprenedora s'ha vist significativament perjudicada i la diferència amb la dels homes s'ha ampliat, encara que en ambdós casos s'ha reduït (un 35% i un 22,1%, respectivament). La taxa total d'activitat emprenedora (TEA) masculina és del 6,3% i la femenina del 3,9%.

Aquesta disminució de la posada en marxa de projectes empresarials per dones, contrasta amb les dades de 2008, 'que no feien preveure aquest tipus de resultat, doncs, davant els primers símptomes de la recessió, l'activitat femenina va resistir millor', d'acord amb l'informe, en què s'explica que 'la crisi ha suposat el tancament de moltes microempreses de dones que, davant el risc de pèrdues i, comptant amb la seguretat del salari de la seva parella, han preferit tancar i tornar a les tasques de la llar a l'espera d'una millora del clima econòmic'.

Quines opcions tenen les pimes per adquirir equips?
La primera que ve al cap és en la compra, però existeixen altres opcions que poden ser interessants, com és el cas del rènting tecnològic. Quins avantatges pot tenir aquesta modalitat? Tot seguit alguns exemples:

• Control pressupostari: cada mes sabem la despesa que tindrem en equips, i ho assumirem de forma normal, com ho faríem amb aplicacions contractades sota el model SaaS o amb els vehicles de la nostra empresa que ja és més habitual contractar amb aquest model.

• Beneficis fiscals: en molts casos la despesa serà deduïble en la seva totalitat, la qual cosa sens dubte constitueix un licient per a moltes empreses. És convenient assessorar-se bé abans d'adquirir els equips, no només amb l'opinió comercial de l'empresa que ens l'ofereix, sinó més aviat amb el nostre assessor fiscal.

• Optimització maquinari: al tenir els equips sota aquesta modalitat podem controlar el cicle de vida del maquinari fent que aquest no sigui un llast per a la nostra organització. És habitual que els equips es mantinguin en ús fins arribar a un punt en el que és més car mantenir-los que comprar-ne un de nou. Arribat aquest moment, moltes empreses esperen el moment que falli alguna cosa per fer el canvi, amb els consegüents problemes de planificació que aquesta situació pot comportar.

Imatge de Flickr (radialmonster) sota llicència Creative Commons

Fa poc temps que vem obrir una fan page a Facebook i ja tenim més de 100 persones seguint l'actualitat de Sant Feliu On Line a través del nostre mur! Si vols fer-te seguidor ho pots fer a través d'aquest enllaç o des del widget que hi ha al menú de la dreta del blog.

És una eina molt útil per donar a conèixer el que anem realitzant, penjar fotografies, anunciar jornades o events, així com rebre els feedback dels seguidors en forma de comentaris. Esperem la teva participació!

Vint-i-cinc anys després del naixement de la primera web amb domini .com, l’extensió que designa les companyies a internet, gairebé el 60% de les empreses espanyoles estan presents a la web, segons dades oficials. Concretament, hi ha 1,3 milions d’adreces .com que estan registrades a Espanya (més de 85 milions arreu del món), però també s’hi han d’afegir les empreses amb altres dominis que s’han consolidat en aquest quart de segle, sobretot .es, .net, .cat o .eu.

María García Ruesgas, directora de Noms de Domini d’Arsys, companyia líder del sector, afirma que:

El 60% de les pimes tenen web, de manera que queda un llarg recorregut. S’ha de continuar amb la tasca evangelitzadora. Per molt petita que sigui una empresa, és bo que tingui registrada una web amb domini .com, per protegir la marca (que ningú tingui una web amb el nom de la teva empresa) i per participar en la societat de la informació.

Fa 4 anys van néixer les primeres webs amb l’extensió .cat que identifica la cultura i la llengua catalanes. Ara ja se superen les 40.000 adreces. "El .cat és una eina de màrqueting, et permet segmentar el mercat i t’acosta més al client", afirma Jordi Iparraguirre, director general de la Fundació Puntcat, que gestiona aquest domini. Es calcula que entre el 40% i el 50% de les webs .cat corresponen a empreses (la majoria, pimes).

L’organisme que regula els dominis a la Xarxa, la ICANN, estudia ara si acceptar les extensions .bcn (Barcelona), .gal (Galícia) i .eus (Euskadi), entre altres.