Aquesta jornada, organitzada per Barcelona Digital Centre Tecnològic, The American Chamber of Commerce in Spain i la Fundació Ctecno, té per objectiu analitzar el paper directe que pot tenir una disciplina tan actual i important com la tecnologia dins l’actual context de crisi econòmica.

En el transcurs de l'acte s’abordarà el paper de la tecnologia com a motor del desenvolupament mundial, el paper de les multinacionals en el creixement econòmic, la seva relació amb les empreses locals i la relació sempre complexa entre Estats Units, Espanya i Catalunya. On cal analitzar les fortaleses, debilitats, i molt especialment, les potencialitats que el món tecnològic té en relació a la crisi i quin protagonisme pot adquirir per a superar-la.

L’acte tindrà com a ponents al vicepresident de Cisco a l’Àrea Mediterrània, Jordi Botifoll; el director general de Computer Science Corporation, Víctor Cuatrecasas; el president d’HP España, José Antonio de Paz; i el director general de Compuspar, Jordi Serra. El discurs inaugural anirà a càrrec del president de The American Chamber of Commerce in Spain, Jaime Malet, i la jornada serà conduïda per l’expresident de la Generalitat i president d’honor de CTecno, Jordi Pujol.

L'acte tindrà lloc el proper 9 de juny a les 19 hores a l'Hotel AB Skipper (Avinguda Litoral 10, 08005 BARCELONA). Les inscripcions són gratuïtes a través de la web de Barcelona Digital.

Gràcies al comerç electrònic, els horaris i la distància deixen de ser obstacles en les transaccions comercials. A més, permet obrir noves formes de comunicació amb els consumidors finals, així com fidelitzar els clients i captar-ne de nous.



Avantatges de la botiga virtual:

• Oberta 24 hores, 365 dies l'any, sense la presència del comerciant.
  
• Mercat global, sense necessitat d'obrir més botigues, pagar lloguers, etc.
  
• Cada vegada hi ha més consumidors que opten per comprar en línia o, com a mínim, buscar i comparar els productes i serveis. La xarxa és l'opció més còmode per conèixer els preus i les ofertes de manera ràpida, la majoria dels compradors en línia, quan han de comprar un producte en una botiga física, prèviament en busquen informació a través d'Internet.
• Negocis que en l'àmbit tradicional no són rendibles per manca de clients, amb el comerç electrònic poden arribar a un major nombre de persones i ser rendibles.

Xifres: el 2007 va ser l'any de l'explosió del comerç electrònic a l'Estat, la xifra total de negoci generat va ascendir a 4,761 milions d'euros, un 71,4% més que l'any anterior. Durant el 2008 també va créixer però a un ritme més baix, en part degut a l'aturada que viu el comerç en general. A mida que es generalitzi l'accés a Internet per ADSL el nombre de transaccions també augmentarà, al 2008 hi havia 24 milions d'internautes.

Productes: els articles més demanats són els bitllets de transport, però també generen una forta demanda les entrades per espectacles, les reserves d'allotjament, la roba i els complements, l'electrònica o els llibres.

Compradors: el perfil del comprador, en sis de cada deu consumidors, respon a homes d'entre 25 i 40 anys, que viuen en ciutats de més de 100,000 habitants, amb nivell socioeconòmic mitjà i estudis universitaris. Aquests consumidors es gasten una mitja de 600€ anuals. Però el col·lectiu que farà augmentar les vendes per Internet el conformen els “nadius digitals”, persones que han crescut amb Internet i que el comerç electrònic ja no els representa cap novetat, comprar en línia és quelcom natural.

La presència a la xarxa amplia el mercat potencial i incorpora un nou canal de promoció i d'atenció al client.



Garanties: segons diversos experts els consumidors ja han perdut la por a comprar a través de la xarxa, sobretot perquè ara els consumidors troben portals que expliquen qui són, on apareix un telèfon de contacte per resoldre dubtes, els segells acreditatius, etc. A més hi ha altres garanties per si, un cop realitzada la compra, el consumidor se sent estafat, com el sistema d'arbitratge del comerç “Confiança Online”, dret de desistiment (passat un període de reflexió de 7 dies hàbils ets pots fer enrere), etc.

Pagament: els més utilitzats són la targeta de crèdit i dèbit, amb el 55% dels pagaments, d'altres sistemes són el pagament contra reemborsament, la transferència i el format PayPal. Aquest últim és el més recent, permet enviar i rebre diners sense compartir dades de la targeta o compte corrent amb la persona o empresa amb qui es realitza la transacció econòmica. Un cop et registres a PayPal pots enviar diners a qualsevol persona o empresa que tingui una direcció de correu. Registrar un compte PayPal i enviar diners és gratuït, rebre'n té una comissió en funció del tipus de compte.

Logística: un aspecte essencial i dels que més preocupa als comerciants que operen a través de la xarxa, és el canal de distribució que s'ha d'establir al darrera del sistema virtual per fer arribar el producte físic al client.

Comunicació: gràcies a la interacció amb els clients per permet la xarxa, els comerços en línia poden donar a conèixer, a més dels productes que comercialitzen, l'opinió d'altres consumidors o usuaris, intercanviar informació i recomanacions, oferir consells, impulsar recursos, etc. Del que es tracta és de donar valor afegit al producte que es compra a través de la xarxa.

Casos d'èxit:

- Jordi Gibergans, responsable de www.tastets.com: “Crear un portal ens ha permès iniciar un negoci i tenir presència en un mercat global amb una petita infraestructura inicial”.

- Sergio Amat, de www.vincon.com: “La botiga virtual ens permet vendre en tot moment a tot el món sense haver de disposar d'una botiga física, en un principi la pàgina web era un mitjà de comunicació, ara s'ha convertit en la tercera botiga, a més de les de Barcelona i Madrid”.

Algunes recomanacions per vendre per Internet

• Actualització: el catàleg i la botiga digital s'han de mantenir actualitzat i han de ser clars.
  
• Promoció: un cop s'ha creat la botiga en línia s'ha de mantenir viva i promocionar-la.
• Generar confiança: s'ha de generar confiança en el canal virtual, la mateixa que en el negoci físic.
• Flexibilitat de pagament: les formes de pagament i seguretat s'han d'especificar clarament. És aconsellable oferir diferents possibilitats de pagament segur i donar al client la oportunitat de triar.
  
• S'ha d'especificar com es controla la seguretat de les compres.

Informació extreta de la revista 'El Consum', editada pel Departament d'Innovació, Universitats i Empresa (DIUE). Si voleu consultar la notícia sencera ho podeu fer a:
http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_42509393_1.pdf

• Cava Twitts: organitza trobades bimensuals en l'àmbit de les persones emprenedores i les NTIC amb una copa de cava. Propera trobada el 13 de juny!!



• First Tuesday: networking NTIC mensual a Barcelona i a Madrid. De manera informal en una bar o local de copes es troben emprenedors, es fa una xerrada, i networking posterior. La propera trobada el dia 6 de juny!!



• Joves Empresaris de Catalunya: defensa els drets dels joves emprenedors i empresaris. Realitza dinars de networking mensuals, i accions de networking speach.



• BCN Techworking (Cambra de Comerç de Barcelona): fa trobades trimestrals de la cambra de comerç, caixes d'estalvis, empresaris, i emprenedors a l'estil de Silicon Valley.



• Iniciador de emprendedores para emprendedores: esdeveniments formatius d'emprenedors per emprenedors on es provoquen debats que generen interrelacions . És pot visualitzar en streaming. La propera trobada el 16 de juny!!



• iweekend: esdeveniment de cap de setmatna on es reuneixen emprenedors per idear i crear una empresa TIC. Propera trobada a Valencia del 5 al 7 de juny!!

• Barcelona Entrepreneurship City: aquesta xarxa busca millorar Barcelona per tal d'atraure més emprenedors.

• ENB (Entrepreneurs network barcelona): és una xarxa de 500 emprenedors estrangers que emprenen a Barcelona i fan reunions mensuals de networking i presentacions d'interès pels socis.

Altres xarxes socials per persones emprenedores:

• Entrepreneurs Organization Spain (EO)


• Comunitat Eurecan


• Gild


• Jove Cambra Internacional Barcelona (JCI)


• Mobilemonday


• Xarxactiva d'empreses

Dijous passat va tenir lloc a Can Maginàs la xerrada "Aplicacions professionals 2.0".

Aquesta acció, organitzada pel departament de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Sant Feliu amb col·laboració amb el projecte Sant Feliu On Line de la regidoria de Noves Tecnologies, en el marc del programa Sant Feliu Innova de Ciutats Digitals, tenia com a objectiu introduir els assistents, emprenedores i emprenedors, en el concepte de web 2.0, i en l'ús d'eines en línia i col·laboratives.

La rellevància de les noves tendències tecnològiques es deixa sentir en diversos aspectes del dia a dia empresarial:

• Comunicació: Les eines que trobem actualment fan possible que la comunicació sigui més ràpida, econòmica i eficient, no només entre l'empresa i els clients/proveïdors, sinò també entre el mateix personal de l'empresa. Ens trobem uns clients molt informats, que abans d'establir un contacte amb l'empresa ja tenen una idea molt clara del producte que volen, de les seves característiques i de les condicions d'oferta dels competidors. A més, volen que l'empresa s'expliqui sense un estèril to corporatiu. En aquest sentit els assistents a la xerrada van rebre una còpia del manifest Cluetrain, un document que reflexa molt bé el canvi que s'està produïnt en les relacions client/empresa.
• Productivitat i mobilitat: Qui necessita tenir tota la informació en un dispositiu físic ubicat a l'empresa? Per què un grup de treball amb membres dispersos pel territori no pot treballar de manera coordinada en un mateix document? A la sessió es va introduir el concepte de Wiki, i es van veure eines com Google Docs o Google Groups.

Evidentment, la sessió va ser limitada en el temps, i es va fer un petit "tastet" d'eines que va causar sensacions molt positives entre els usuaris. El desconeixement de l'usuari mig vers el Programari Lliure fa que de vegades resulti increïble el fet de disposar d'eines de molta qualitat (fins i tot superiors a les eines privatives, com en el cas dels navegadors, per exemple) amb un cost reduït, i en la majoria dels casos, gratuït. L'omnipresent OpenOffice.org va ser un exemple de programa eficient, gratuït i respectuós amb els estàndards.I continuant amb el Programari Lliure, es va introduïr el paquet EinesTIC, impulsat des del pla Pimestic.


Tota aquesta "sobredosi" d'eines va provocar dues lògiques reaccions entre els usuaris:

• Entusiasme: El fet d'haver descobert un grapat d'eines que "si no existissin, algú hauria d'inventar", a l'abast, i sense cost econòmic, va produïr sensacions molt positives entre els usuaris.
• Ganes d'aprofundir: De fet, la intenció de la xerrada era aquesta. Presentar aquestes eines i "prendre el pols" als assistents, que van reaccionar molt bé i ja han demanat més sessions formatives per aprofundir en aquests temes.
  

El dia 20 de maig dins del marc del Dia de l'Emprenedor realitzat al Palau dels Congressos de Barcelona, va tenir lloc la ponència "Tendències en comunicació 2.0: Estratègies 2.0 a l'empresa", presentada per Genís Roca.

Genís Roca és soci de la consultora RocaSalvatella que ajuda a les organitzacions a incorporar Internet i les lògiques en xarxa a les seves estratègies tant de màrqueting com de recursos humans.

En aquesta ponència ens va permetre conèixer com esta canviant la societat amb les eines 2.0 fent un paral·lelisme molt encertat amb la seva història familiar: diferències entre l'entorn tecnològic del seu avi, el seu i el dels seus fills petits.

La societat digital del lliure coneixement facilita la interacció entre els usuaris, és una actitud de comunicació que té a veure amb la creació de comunitats i contingut, i que pot traslladar-se al comportament comunicacional de les organitzacions. La identitat digital de les empreses ben aviat anirà per davant de la identitat oficial. Per aquest motiu, ens aconsella que com empresa fem el següent:

1. Analitzem quina presència tenim a la xarxa


2. Definim quin model de presència volem a la xarxa


3. Gestionem dins de la nostra organització el canvi cultural


4. Definim quin pla d'acció farem servir per aquest canvi


5. Definim el model de desenvolupament out/in, oficial/no oficial


6. Definim el model de gestió que utilitzarem: explotació versus exploració

Veieu l'entrevista amb el Genis Roca