Durant bona part del segle XX el concepte d'innovació empresarial ha seguit l'esquema tradicional següent: les empreses (que s'ho poden pagar) tenen el seu propi centre d'investigació on creen la tecnologia que els serveix de base per llançar nous productes al mercat; aquests productes es vendran als mercats i amb els beneficis obtinguts es reinvertiran en investigació.

Aquest esquema vertical d'investigació va lligat a la idea que si un és el primer en descobrir alguna cosa, també serà el primer en posar-lo en el mercat. Però no assegura que tots els descobriments que faci una empresa siguin utilitzats per desenvolupar en un producte, es poden quedar en un calaix esperant a que sorgeixi una oportunitat en el mercat (si sorgeix).

Tenim una immensa quantitat d'informació que es mou constantment per tot el món: com pot saber una empresa que les millors tecnologies pel seu negoci sorgeix del seu propi centre d'investigació? Per molt gran que sigui el centre d'investigació no pot competir amb les idees que poden estar tenint milions de persones en aquest mateix moment!

El model tradicional d'innovació està quedant obsolet. I en contraposició estan sorgint nous esquemes com l'Open Innovation, on es combina de forma estratègica idees externes i internes de l'empresa per després portar-les al mercat per diferents vies. Les claus d'aquesta Innovació Oberta són:

1. Talent en moviment: és impossible tenir tot el talent del món dins la pròpia empresa, els millors treballadors no els podràs retenir per sempre.

2. Tecnologies externes: és possible crear nous productes amb tecnologies no desenvolupades a dins de la pròpia empresa.

3. Tecnologies internes: productes d'I+D intern però que no es vagin a ser utilitzat per la companyia poden sortir enfora, circular i ser utilitzada per altres empreses. Així es pot treure més beneficis de les pròpies innovacions a través d'Spin-off, joint-ventures o venta de llicències.

Via | Vídeos formación management